L’experiència de l’Oci de les Persones amb Diversitat Intel·lectual

LA INFÀNCIA DE L’OCI EN LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Els anys noranta han sigut anys molt importants pel món de la infància, l’adolescència i la joventut a Catalunya, on va haver-hi la impulsió d’una sèrie de polítiques que tenien com a eix principal garantir els drets i el benestar d’aquest grup social, i també la construcció del seu futur. D’acord amb el Pacte per a la Infància a Catalunya (2015), tenir cura dels infants és tenir cura del futur de la societat.

Per consegüent, també van ser anys importants per al món educatiu: el concepte d’educació s’ha ampliat, l’educació formal ha començat a ser qüestionada i les escoles han deixat de ser els únics centres preocupats en transmetre coneixements. Els camps social, cultural i del lleure també van configurar-se com àmbits educatius, capaços de formar persones mitjançant l’aprenentatge d’habilitats de desenvolupament personal.

Pel que fa a l’àmbit de lleure, a poc a poc aquest va ser considerat un espai que pot ser aprofitat per promoure el benestar i aportar components de canvis educatius, sobretot pels infants i joves, ja que la infància i la joventut són els sectors de la vida que més es desenvolupen, on més s’adquireixen aprenentatges físics i mentals, i és el sector que més disposa de temps lliure. A més d’això, promoure activitats d’oci també és una necessitat, un dret (Declaració dels Drets dels Infants, 1959) i una manera de facilitar i contribuir a la compatibilitat de la vida familiar i laboral.

Independentment de la condició psíquica o social de la persona, l’oci és un dels elements que garanteixen el desenvolupament personal. A través de les diferents modalitats d’activitats de lleure (esplais, colònies, campaments, casals, escoltisme, ludoteques, centres oberts, espais familiars, rutes, etc.), és possible promoure la responsabilitat, la sociabilitat, la creativitat, l’esperit crític, la vivència de grup, la comunicació, la implicació personal, la capacitat de potenciar l’autodescobriment, l’harmonia amb la natura, la relació interpersonal, la capacitat d’iniciativa, de consciència dels mateixos interessos, de treball en grup, de planejament i regulació de les mateixes accions, el respecte als interessos dels subjectes, l’autodeterminació, etc.

Tanmateix, encara que hi hagi una sèrie d’aprenentatges possibles mitjançant l’oci, aquest no haurà de ser considerat com una continuació de l’escola, sinó com una nova oportunitat de desenvolupament. L’experiència de l’oci haurà d’incloure la llibertat de fer eleccions. Haurà de ser considerada com el temps que una persona té per escollir i gaudir d’activitats que no estiguin relacionades amb el treball o altres formes d’activitats obligatòries, i hauran de generar sentiments naturals de plaer, felicitat i goig.

L’EXPERIÈNCIA DE L’OCI EN LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Encara que les investigacions hagin demostrat que la participació de les persones amb DI en tota mena d’activitats vitals aporta una diversitat de beneficis, hi ha diferents estudis que constaten que aquestes persones participen menys en activitats socials i recreatives que les persones sense discapacitat. Sovint les activitats d’oci de les persones amb DI es limiten a activitats solitàries, amb el seu entorn familiar o associatiu.

Això ocorre perquè existeix una desigualtat en l’oferta d’activitats dirigides a aquest públic, fent així que el repertori d’activitats d’oci sigui reduït, encara que la llei 7600 sobre la Igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat afirma en els articles 54 i 55, que negar una activitat a una persona a raó de la seva discapacitat és un acte discriminatori. Totes les activitats culturals, esportives o recreatives han de ser accessibles a totes les persones, i les institucions que les organitzin hauran de proporcionar els mitjans tècnics necessaris perquè tothom pugui gaudir-les.

En el camp de la deficiència mental, altres autors afegeixen també que les persones són, la major part del temps, considerades com a objectes d’atenció, i no subjectes d’acció, a raó de la visió assistencial, rehabilitadora i clínica que la discapacitat encara carrega en els dies actuals.

És a dir, aconseguir el reconeixement social del dret al gaudi de l’oci per part de les persones amb DI representa un repte, ja que la falta d’informació respecte a la deficiència, els prejudicis i les velles premisses assistencials generen models d’oci que no corresponen amb el model viscut per la resta de la societat. Això contribueix a la creació d’un context d’aïllament, sobreprotecció i sentiments negatius de discriminació, els quals incapaciten més que el diagnòstic.

XERA T’ACOMPANYA

Els beneficis que experimenten les persones amb DID (Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament) quan se’ls proporcionen els recursos, suports i/o serveis adequats a les seves necessitats són inqüestionables. Però qualsevol sempre aquestes persones necessiten el suport dels seus familiars.

No obstant això, moltes vegades les persones cuidadores veuen alterat el seu dia a dia a causa de l’impacte emocional i físic que suposa tenir cura dels seus familiars i el fet de haver de respondre a demandes específiques dels seus fills i filles.

Per tant, les famílies es veuen abocades a lluitar per solucionar aquesta complexitat alhora que també ha d’intentar conciliar la cura dels seus familiars amb el seu propi desenvolupament personal, relacional, laboral i amb l’envelliment dels seus familiars i el seu propi.

És per aquest motiu que a XERA desenvolupem un projecte d’acompanyaments a aquest col·lectiu, amb la finalitat d’ajudar a les persones amb DID a funcionar de manera més efectiva, autònoma i feliç en les activitats de la vida quotidiana.

Per altra banda, intentem disminuir l’estrès que pateixen les persones cuidadores alhora de combinar l’atenció permanent que requereixen les persones amb DID amb el seu dia a dia.

Xera T’Acompanya, és un projecte d’acompanyament i suport socieducatiu que possibilita, mitjançant la presència d’un o una professional especialitzada, en l’àmbit de la discapacitat, acomplir activitats de suport a les persones cuidadores i les persones amb DID.

Des d’acompanyaments en serveis lúdics, d’oci, a més de desplaçaments a serveis essencials, educatius i al domicili, per dotar a les famílies d’eines de criança positiva per enfrontar situacions de descompensació conductual.

El servei “XERA T’Acompanya” está dissenyat per atendre a un nombre limitat de participants anualment, amb un límit d’hores per participant. El principal requisit es que la persona participant amb DID visqui amb els tutors/es legals o familiars que demanen el servei.

Els objectius és millorar la qualitat de vida laboral, personal i familiar de les persones amb DID i de les seves persones cuidadores mitjançant un suport professional especialitzat:

• afavorint l’autonomia personal en tots els àmbits de la vida quotidiana de les persones amb DID, reduint les situacions de conflicte i/o esgotament emocional i físic de les persones cuidadores a causa de l’atenció constant que requereixen les persones amb DID;
• augmentant l’accessibilitat i participació activa de les persones amb DID a activitats amb caràcter lúdic, esportiu, cultural i/o d’oci significatiu durant les hores en que es disposa d’un professional especialitzat;
• millorant les relacions intrafamiliars disminuint la presència dels cuidadors alhora de acomplir tasques de la vida quotidiana que podem acomplir de manera autònoma amb minin suport;
• facilitant serveis d’atenció temporal adaptats a les seves necessitats i característiques familiars en situació d’urgències mèdiques;
• prevenint situacions de crisis personal o familiar dotant a les persones cuidadores de pautes d’intervenció en criança positiva;
• i augmentant les hores d’oci significatiu i/o descans de les persones cuidadores durant les hores que es disposa d’un professional especialitzat.